A Catalunya, el paisatgisme i la jardineria viuen una transformació profunda, allunyant-se dels cànons estètics heretats per abraçar una filosofia més connectada amb la terra i el futur climàtic.
De l’ordre imposat a la natura lliure
Històricament, la jardineria catalana de les classes benestants va beure de les influències de l’escola francesa i anglesa dels segles XVII i XVIII. Aquests jardins clàssics es basen en el domini de l’home sobre la natura: formes geomètriques, tanques tallades amb precisió (topiària), gespes immaculades i l’ús de flors de temporada que requereixen una substitució constant. Són espais d’una gran bellesa formal, però sovint actuen com a jardins estàtics que consumeixen grans quantitats d’aigua i productes químics.
En contrast, el nou paisatgisme naturalista que s’està imposant a Catalunya i a Osona —inspirat en moviments com el New Perennial— busca imitar la dinàmica dels ecosistemes salvatges. Aquí, l’estructura no la dona la tisora de podar, sinó la selecció d’espècies autòctones o adaptades al clima mediterrani, com les gramínies i les plantes vivaces, que canvien amb el pas de les estacions.
Beneficis del jardí naturalista
Aquest canvi de paradigma en el paisatgisme i en la jardineria no és només una qüestió de moda, sinó una necessitat que està guanyant terreny com a resposta a la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat, i que aporta beneficis clau com:
1. Sostenibilitat i Gestió dels Recursos
En el model clàssic, mantenir una gespa verda i flors exòtiques és un combat constant contra el nostre clima. El jardí naturalista, en canvi, treballa a favor de l’entorn:
Eficiència hídrica extrema: Mitjançant l’ús de plantes autòctones o adaptades a la zona i l’agrupació d’espècies segons les seves necessitats (hidrozones), el consum d’aigua es pot reduir fins a un 70-80% respecte a un jardí convencional.
Manteniment de «baixa intensitat»: No calen sega setmanals ni podes dràstiques. Això redueix les emissions de CO2 de la maquinària i la generació de residus verds.
Salut del sòl: En lloc de fertilitzants químics, es fomenta la vida microbiana del sòl deixant que la pròpia matèria orgànica (fulles seques, restes de poda triturades) es descompongui in situ, actuant com a adob natural.
2. Impuls de la Biodiversitat i Ecosistemes Urbans
Mentre que els jardins formals actuen sovint com a «deserts verds» (molt verds però sense vida), els jardins naturalistes són autèntics corredors ecològics:
Refugi per a pol·linitzadors: L’ús de plantes vivaces i arbustos autòctons (com el romaní, la lavanda o l’estepa) proporciona aliment constant a abelles, papallones i sírfids, essencials per a la producció d’aliments i la salut del planeta.
Control biològic de plagues: En crear un ecosistema equilibrat, apareixen depredadors naturals (com marietes o ocells insectívors) que controlen les plagues de forma natural, eliminant la necessitat de pesticides tòxics.
Preservació del patrimoni genètic: En utilitzar varietats locals, s’ajuda a conservar plantes que estan adaptades a les nostres plagues i sòls, protegint la flora autòctona catalana.
3. Impacte en la Salut i el Benestar Humà
La ciència ha demostrat que la configuració d’un jardí influeix directament en la nostra psicologia (biofília):
Reducció de l’estrès (Efecte Restaurador): La complexitat visual d’un jardí naturalista —amb les seves textures, el moviment orgànic de les gramínies i els sons de la fauna— capta la nostra «atenció suau», la qual cosa permet al cervell descansar de la fatiga digital i urbana.
Connexió amb l’estacionalitat: Viure el canvi real de les estacions (veure com una planta s’asseca a l’estiu, brota a la primavera o mostra les seves llavors a l’hivern) ens ajuda a recuperar el ritme biològic i la consciència del pas del temps, quelcom que els jardins sempre verds anul·len.
Educació ambiental: Són espais d’aprenentatge actiu per a infants i adults, on es pot observar el cicle de la vida de prop, des de la metamorfosi d’un insecte fins a la dispersió de les llavors pel vent.
4. Resiliència i Adaptació Climàtica
Davant l’augment de les temperatures extremes a Catalunya, aquests jardins actuen com a infraestructures blaves i verdes:
Regulació tèrmica: La densitat de la vegetació naturalista i l’ombra que generen els estrats arbustius redueixen la temperatura ambiental de l’entorn immediat, combatent l’efecte «illa de calor».
Gestió d’aigües pluvials (Jardins de pluja): En lloc de pavimentar o tenir superfícies compactades, aquests jardins permeten que l’aigua de pluja s’infiltri al subsol, recarregant aqüífers i evitant inundacions en cas de pluges torrencials, típiques de la tardor mediterrània. En definitiva, la comarca d’Osona (Catalunya) està passant d’un jardí que s’ha de «mantenir» amb esforç contra la natura, a un jardí que es «cultiva» a favor d’ella, creant paisatges més resilients, vius i sans per a tothom.
En resum, el canvi del paisatgisme i la jardineria clàssica al naturalista a Catalunya i a Osona es presenta com una evolució necessària, ja que transforma el jardí d’un objecte decoratiu estàtic i artificial en un ecosistema viu i resilient.